diumenge, 2 de juny de 2013

Taga (2039 m) i Puig Estela (2012 m)

Ruta circular pre-pirinenca pel cor del Ripollès entre el serrat de Conivella i la serra Cavallera separades pel turó de la Portella d’Ogassa, i que té com a objectiu el solitari cim del Taga que domina tota la vall del Freser i del Ter. A més de pujar al cim del Taga, punt culminant del serrat de Conivella, també vam fer cim al Puig Estela, punt més elevat de la serra Cavallera, i entremig vam passar pel cim del Puig de Coma d’Olla.
El Taga des del Puig Estela

L’inici de la ruta la fem des de l’Ermita de Santa Magdalena de Puigsac, a prop del bonic poble de Pardines. Una ampla pista forestal ens fa agafar alçada poc a poc tot sentint el brogit del torrent de Vilaró.
Pardines i el Puigmal al fons
A l’arribar al torrent , a l'alçada d'uns abeuradors s’acaba la pista i toca remuntar pels prats en direcció la Portella d’Ogassa per la vessant nord fins a la cresta del Taga.
Pujant cap a la Portella d'Ogassa
Enfilem amunt en direcció la Portella d’Ogassa, punt de separació de les aigües del Ter i del Freser. Aquesta collada situada als peus del Puig de la Coma d’Olla és un pas natural per a comunicar-se els veïns de Pardines amb els d’Ogassa. Darrera nostre tenim una panoràmica de les muntanyes que envolten Núria. Seguim la carena i davant nostre ja veiem la creu que ens assenyala el cim del Taga.
Camí de la Portella d'Ogassa i el Pirineu al fons
Cim del Taga al fons
Cim del Taga (2.039 m). El cim del Taga tot just sobrepassa els 2000 m, però és tan altiu i singular com els grans gegants del Pirineu. Està coronat per una gegantina creu col•locada l’any 1959 per la Unió Excursionista de Sant Joan de les Abadesses. La vista és espectacular des del seu esvelt cim i la seva posició aïllada, fa que domini un extens territori ple de valls, i posseeix una magnífica panoràmica vers el nord d’importants cims del Pirineu oriental, des del Puigmal fins el Canigó. A ponent, el Moixeró, Cadí, Pedraforca, Ensija. Les serres de la Garrotxa a llevant i al sud el coll de Jou. Com a teló de fons de l’horitzó podem gaudir del Montseny i Montserrat.
Cim del Taga
Feta la visita al Taga, desfem la pujada en direcció la Portella d’Ogassa per anar a cercar la allargassada carena que ens durà al Puig Estela passant primer pel Puig de Coma d’Olla. La pujada és exigent i costeruda. Tot i que anem fent camí per la rocallosa carena, no hi ha cap perill i es fa molt fàcilment.
Serra Cavallera camí del Puig Estela
Puig Estela (2.012 m). Punt culminant de la serra Cavallera i que malgrat la seva bellesa natural no té la consideració que rep el seu veí, el Taga. En el seu cim hi ha un robust conjunt de pedres amb un pal metàl•lic. És un cim força pla i ample, des d’on es poden gaudir d’amplíssimes panoràmiques.
Puig Estela amb el Taga al fons
Desfem el camí de nou per a tornar a la Portella d’Ogassa i ens dirigim cap a la Coma Ermada. El camí baixa decididament pels prats sense una definició clara que ens porta a un bosc, el qual superem no sense dificultats. Només ens queda que travessar el torrent de Vilaró i arribar a l’ermita de Santa Magdalena de Puigsac.
Coma Ermada i Pardines al fons

2 comentaris:

  1. Un plaer la lectura de les teves ressenyes, JM. Fins i tot l'angoixa dins el bosc sembla poesia amb les teves paraules.

    ResponElimina
  2. Més que poètic-engoixant, va ser èpic-engoixant, je, je

    ResponElimina